FA FRED O REDECORACION DE PLANES

Fa fred, fa mooolt fred. Estic farta d'abrics, bufandes, guants i d'anar tot el dia amb els ulls axinats, els braços plegats i els hombros (castellanada, ho se) amunt. Proveu de fer les tres coses alhora...ja? D'això se'n diu la posició de collons-quina-rasca-que-fot, si enlloc dels ulls axinats fruncís el ceño (com collons es tradueix això?) aleshores és tic-molt-enfadat; i si enlloc de...bé és igual que tampoc no és qüestió de fer-vos fer el mico sols davant de l'ordinador que potser alguns esteu en un ciber...I a part del fred també tinc un altre sindrome, el de tinc-ganes-d'anar-a-casa-que-tot-això-està-molt-bé-pero-ja-esta, avui es el dia de posar les paraules amb guionets, mira tu m'ha agafat per aqui...Total, recordeu aquella entrada en la que us explicava que tenia bitllet per arribar a Barna el 30 de setembre? I que durant agost i setembre estaria fent ruta motxilera pels andes fins a Perú? Doncs ni una cosa ni l'altre. Que a mi em mola anar canviant els plans cada cinc minuts i mai saber que passarà demà, ale! tirem per terra les previsions, capgirem la vida tot sovint! Així que canviaré el meu bitllet a Barcelona per primers de setembre i durant l'agost la meva adreça serà...txan txan txan...Rio de Janeiro, siii, samba, caipirinhes, ipanema i la seva garota (o eriço en masculí, osti que dolent aquest). A més a més tinc bons amics a Barcelona que em poden passar algun contacte. Així que d'aqui poc seré prenent el sol amb biquini a la sorra de copacabana. Mar, platja, sol!!!!! I d'aqui un mes ja em tindreu pel mediterrani...

I es que us trobo a faltar, sabeu? Ultimament somio moltes vegades que soc a Barcelona i m'hi veig molt contenta al somni. I tinc ganes de menjar una llesca de pa de pages amb tomaquet, oli d'oliva i pernil d'aquell tan bó. Agafar el bicing i baixar tot el passeig de Sant Joan. Anar de tapes i canyes pel born. Esmorzar al Teo del carrer escorial. I sobretot passejar per la plaça virreina, el carrer verdi, la plaça del sol i tot gràcia, rei de tots barris per la festa i el sabor. Si fins hi tot el Gato Perez que era argentí va acabar escollint gràcia! I veure-us (maleits pronoms febles, mai se si es diu així) a tots i totes, fer sopars, dinars, explicar-vos i que m'expliqueu. Buenos Aires m'ha encandilat, pero la meva Barcelona és molta Barcelona!!

Bé, us seguiré explicant les meves aventures i desventures, qui sap potser d'aqui cinc minuts decideixo que me'n vaig a buscar lleons a l'africa o a fer cursos de geisha al japo o...o...o...

NO TINC FOTOS

Be, si, si que tinc fotos, pero no les puc penjar. Pero en realitat millor perque hi ha coses que una foto no pot explicar, ni una ni mil. Hi ha coses que simplement s'han de veure. Un a d'aquestes es Les catarates d'Iguazu. Ja us dic no es pot explicar, no es pot ensenyar, s'hi ha d'anar. Així que deixeu qualsevol cosa que estigueu fent en aquest moment, feu una petita maleta, poca cosa no hi fa massa fred (un impermeable, si, que plou bastant), passaport i un avió a las Catarates...vaaaa, que feu encara asseguts llegint, no us ho podeu perdre, aigua, jungla, natura demostrant la seva majestuositat, i una banda sonora que t'embolcalla i et recorda que l'home es petit petit davant la força de milers de milions de litres d'aigua caient. I quan fa massa temps que ets en una ciutat és molt sà que un cop de natura et col.loqui al teu lloc de simple habitant de la terra, no amo i senyor...pero, que més he de dir? Va, cap a l'aeroport!

I seguim de micro (autobus de llarga distancia) en micro, ara 17hores, ara 21h, ara 12...ostres mira que és gran aquest pais, tu! Total que ara som a Cordoba...no, no ens hem desviat per veure la mezquita, la Cordoba d'aqui. Pero ja marxem capa a Salta...salta conmigo! (aquesta broma ja l'he fet al facebook, pero es que m'agrada molt). Salta, camina, viatja! Amb avió, amb micro, amb cotxe, a peu, amb bici! Pero mou-te, mou-te! Desplaça't! Canvia! Avança! Retrocedeix, si cal! Pero que ningú es quedi quiet!!

Petons!

Sara (i Raul)