viernes, 17 de abril de 2009

SEMANA SANTA...TO MY STYLE











Dijous Sant, l'últim sopar. Mentre ell va sopar amb dotze amiguetes (alguns no tan amiguet com ell es pensava), sopar on no va parar de xerrar de coses dificils d'entendre: hoy me veis...mañana no me vereis...pero me volvereis a ver. Ufff, quin conyàs, a més a més ja se sap que passa amb els sopars amb tanta gent, les coses més divertides sempre passen a l'altra punta de la taula. Jo en canvi vaig convidar a sopar a la Laura i el Diego, només erem tres, però molt ben avinguts. A més a més em vaig currar un sopar que fos una miqueta més que pa i vi. Cuixes de pollastre rustit amb patatones, panses, ametlles, pebrot i amb molt de suquet per passar-hi el pa (recepta apresa de la Sira!), per acompanyar una amanida amb fruita i vinagreta de mel i mostassa (apresa de la Dolça) i de postres mousse de xocolata (molt tipica de mi, del llibre de receptes dels menus de l'àvia). Conversem tots!, no em vaig dedicar a fer monoloegs aclparadors com un de melenes i túnica que jo se, i de mil temes diferents. Una coincidencia: el vi, ens vam pimplar les mateixes ampolles nosaltres tres sols que els dotze i l'altre.




Divendres Sant. Ell no va tenir un bon dia, la veritat sigui dita potser el pitjor dia de la seva vida. Imagineu-vos despertar-se de mig resaca després del sopar i que quatre romans pesats s'encaparrin a penjar-te d'una creu sota al sol! Això deu ser fatal pel mal de cap, a més el pobre debia tenir una set horrorosa (aquella boca pastosa, tots sabem la sensació) i els molt bèsties li donaven un drap amb vinagre, home! Si encara hagués estat Cabernet de Mendoza. Jo en canvi vaig sortir a sopar per San Telmo amb un grup de catalans, acompanyats per algun argenti despenjat i una colombiana. Carn, mooolta carn...ja és això per semana santa, no? Ai, a veure si ho vaig entendre malament jo, com que que els meus pares eren uns sacrilegs i no em van portar a missa vaig una mica perduda. Enlloc d'una creu, sota al sol, vam preferir una terrassa d'un canari sota les estrelles. I enlloc de vinagre unes quilmes i una mica de fernet ens van acompanyar en una conversa multicultural on encara no tinc molt clar perque la Montse i jo vam acabar cantant "La merda de la muntanya no fa pudor", crec que era per intentar explicar la característica escatològica de la cultura del nostre petit pais...nomès reiem els catalans...vaja...Finalment decidim acabar la nit i quasi començar el dia en un local acompanyats d'una banda de música. Crec que no eren romans.




Dissabte Sant (també és sant el dissabte?... ara no ho se...). Mentre el es va quedar tot el dia més penjat que un fuet, pobre...no tenir plan el dissabte sempre ha deprimit una mica, jo seguia amb el meu cap de setmana porto-catalan. Barri de Recoleta (el pedralbes d'aqui), un asado a la part baixa d'un edifici de chetos (els pijos aqui). Vinga matahambre, bife, xai, pollastre, vacio, empanades, tortas...I vinet de mendoza (malbec i tempranillo per un asado, apa ara ja ho sabeu). I un italià de Pescara (de cabell blanc, que te l'imagines a la seva villa amb uns pantalons de lli blanc)...i saca la guitarra...ojo, los vecinos que estamos gritando mucho! I algú vol postres? Bufff, ja no puc més, pero...mmmm gelat de dulce de leche! I taxi cap a Palermo (visca! a aprop de casa) de baretos una mica massa plens de gent que balla massa poc pel meu gust. I així com el pobre amic nostre sense plan es va passar el dia sol, jo us podria dir molts noms, pero em seria complicat explicar els fils de conexió...aqui coneixes gent i tampoc et preguntes molt d'on han sortit.




Diumenge de Ressurrecció (oi?): Quan el pobre estava a punt de perdre l'esperança (que és l'últim) perquè la vida ja l'havia perdut va i el tio ressucita...vuelve de entre los muertos i no em plan zombie o vampir...sino com a tio normal, això si una mica pujadet de fums per allò del miracle i tal. Jo diumenge vaig morir...si, tanta vida necessitava recuperació i vaig fer exactament RES durant tota el dia. Al vespre vaig anar al cine a veure una pelicula de dibuixos...no estava com pensar gaire.

5 comentarios:

  1. Sara, com m'has fet riure !!! (i que millor em pot passar....?)
    De historia sagrada no ser si en saps molt, vols dir que vas anar gaire a missa?
    Ara, de viure bé i montar.te juergues en saps un munt, ets la reina de la nit, ets una mestra !!! FELICITATS !!
    La mamma Rita

    ResponderEliminar
  2. Ya sabía yo k algo pasaba el sábado,sentía tanto k estabas ahí...Incluso me encontré uno de los abrazos k me había guardado de antes de irte!!
    Por eso en vez de irme a casa y meterme debajo de una cama o dentro del armario pensé: Sara se metería debajo de una cama??K cosa tan estúpida para hacer un sábado a la noche!!!Y me planté YO SOLITA en un italiano a cenar pizza y beberme un vinito!!!Y ahora sé k fue lo mejor k podía hacer pork sería lo k tú habrías hecho!!
    Te quiero Cuxifritina!!!

    ResponderEliminar
  3. Si que estàs ocupada anant de festa en festa!!! Així m'agrada, que aprofitis tots els instants possibles!!!!!
    Una super abraçada bonica !!!!!!!
    Gem

    ResponderEliminar
  4. m'encanta com escrius..no has pensat a escriure un llibre. De veritat que llegir el teu blog és un "pleasure".

    ..i m'encanta que t'ho passis tan bé!!!

    Montse

    ResponderEliminar
  5. guaaaaaapa!!!
    que aqui pensem molt en tu eh?
    marramuuuuuuuaaaaaa!
    la cabrins

    ResponderEliminar