viernes, 15 de mayo de 2009

NOMS






El Diego i la Laura van ser els primers. Ell ara es a frança. Amb ella i la Nina, la germana del Diego vaig anar a jugar a billar dimecres passat, també van venir el Nacho i l'Eva. La Laura em va portar al teatre i vaig coneixer les actrius l'Elisa, la Valeria, la Pilar i una altra Laura, pero vam sopar amb uns altres amics que els agrada molt ballar, la Julieta, d'energia carismàtica, la Yael, la Gimena, el Martin. La Montse va venir molt poc després, avui fa dos dies que no la veig i ja em sembla extrany. La Montse coneix el Marcelo que coneixia el Xavier, que ja ha tornat a Barcelona i ell ens va presentar el Guillermo i la Macarena, amb qui anava a ballar tangos. La Montse va anar a preguntar per una habitació del pis de l'Ana, no es va quedar l'habitació, pero van quedar per sopar. La Blanca i el Roman també es van interessar per l'habitació. La Blanca te una amiga, l'Ale que ara és la parella del Roman. Va ser ell qui ens va presentar a l'Andreu, la Neus i la Loida el dia de Sant Jordi, dia que també va venir la Juliana i el Fede, un amic de l'Ale que toca tan bé la guitarra i la basca Oihane que a vegades també vé amb la Maider. Fa poc van arribar la Sandra, amiga de l'Ana i que esta de viatge inconcret pel mon i una amiga del Roman, l'Anna, que te casa a la patagonia, pero ara s'estarà uns mesos per la ciutat, amb qui m'en vaig a Uruguay el cap de setmana que vé. Als cursos amb la Montse ballem amb molta gent la Paula, l'Eugenia, l'Asier, l'Ingo, l'Angeles, la Cecilia, l'Andrea...amb alguns avui anem al teatre a veure a la nostra profe la Paula, fantastica, com els altres profes la Silvina, la Belen, la Maria, el Silvio que ens fa treballar a Koltés amb la col.laboració del Lucho que ens fa un super entrenament i tots els de la classe, la Liliana, l'Eugenia, la Barbara, el Neri suem de valent. On em suen les neurones es a clase de Escritura Creativa amb la Cecilia, m'encanten els textos sobretot del Nicolas i la Maria, sovint m'assec al costat de la Soraya que també vé a dansa contemporanea. I també hi ha la noia del bar on em conecto al Wifi, que fa un moment de res s'ha endut la meva tassa de te ja buida, el noi del kiosk del davant de casa que quan entro ja em pregunta: ¿como andás? I la Cecilia que em lloga el pis, el seu marit que té la mirada timida, la filla que viu al departament del costat i té un fill que sempre plora. I la senyora de la farmàcia...i la cambrera del bar d'on faig classes...i....i...i...i els que em deixo, els que encara no conec.


Ho heu anat seguint? Tranquils, jo tampoc, simplement he deixat que passes i s'han anat colant, alguns dissimuladament, d'altres de cara dins la meva vida a l'altra banda de l'oceà.

1 comentario:

  1. Amb tanta gent que et rodeja segur que et sentiràs com a casa!!! Vinga i vinga conèixer gent, segueixes sent la de sempre però amb accent argentí, jejejejjejeje
    M'alegro moltíssim que t'ho passis tan bé i que difrutis al màxim. I ja saps, quan necessitis una abraçada, "truca'm"!!
    Un fort petonarro i una super abraçada bonica!!!!
    Gem

    ResponderEliminar