CABO POLONIO: DOS DIES AL PARADÍS

Si teniu massa problemes per tirar endevant, si un dilema important no us deixa dormir, si la vida estressant us treu la tranquilitat, si us heu oblidat d'escoltar-vos, si l'asfalt ha matat la vostra comunicació amb la mare natura, si us voleu oblidar del mon o si simplement voleu anar descalços damunt la sorra tot el dia i que les uniques ocupacions que tingueu sigui llegir, xerrar, contemplar, descansar, disfrutar...no hi ha cap dubte d'on heu d'anar: Cabo Polonio (Uruguai). Es dificil explicar amb paraules el que és aquest lloc. Cases de fusta damunt la gespa o directament damunt de la sorra d'una platja de paradís. Postes de sol amb una llum absolutament increible. I la nit, sense casi electricitat, esta regida pel cel més estrellat que us pogueu imaginar i la llum que gira del far. El far de los "12 segundos de oscuridad" de Jorge Drexler que diu un faro guia mientras gira, no es la luz lo que importa en verdad son los 12 segundos de oscuridad . I aquella foscor i aquell silenci solament pinzellat per la remor del mar i els udols dels llops marins van acostar-me a mi mateixa i vaig poder escoltar la meva propia veu. Per reneixer l'endemà amb una sortida de sol tranquila i calmada que va acabar desembocant en un dia de clima estiuenc que va transcorre entre banys al mar, paraules del llibre de Benedetti que m'havia comprat a Montevideo i converses entre els viatgers del hostel màgic. Dos dies al paradís. Tasteu-ho algún cop.