Tinc agulletes. Si, els cursos han començat i tinc agulletes. I això que dijous aqui era festa (l'aniversari de la Guerra de les Malvines, celebren que durant dos mesos van estar sota el seu poder, uau, dos mesos. No se que critico, que nosaltres celebrem una derrota) i no vam tenir classe, pero tinc agulletes, desde dimecres i avui som diumenge...ponemos los pies paralelos a la misma distancia de la cadera...espalda recta...abdomen firme...hombros hacia abajo y hacia atras...la cola (el cul, el horto, vaja) hacia dentro...i apa a fer estiraments, a moure músculs que feia temps que passaven inadvertits. Classe de dansa-jazz, la profe es la tipica ballarina una mica repelent i una mica estirada...doña-soy perefecta, en realitat es una mica d'enveja a les cames i el cul que te. Quina ràbia fan les ballarines amb els seus cossos esculturals i els seus moviments elegants, mentre que tu et mires el mirall i al seu costat ets gordeta, baixeta i al fer el mateix moviment que la profe, ella sembla una deessa grega i tu el geperut de notredamm. Pero si estem fent el mateix...perqueeee??!!! Classe de dansa conteporanea, una altre tipus tòpic de ballarina, hippie i una mica artista-despistada, però no ens confiem en la seva dolçor perquè...vinga a fer estiraments d'aquells que penses: ara es quan em peta el múscul i el tendó surt disparat. Peò m'encaaaaanta ballar, m'encaaaaanta fer estirament, notar que el cos treballa...plie, relebé i tot aquell munt de paraules en francès que no se com s'escriuen...Classe de cant, som 75327 a classe, pero la profe es un autentic encant, guapissima (ja m'informaré de si té novio i si té pensat viatjar a Barcelona, d'acord nois?) i la manera de portar la classe em va agradar molt...serà més un divertimento que un espai per apendre a cantar de veritat, pero let's have fun! Danza-teatro, ooooohhh, gran classe, gran grup d'alumnes i uffff gran gran professora, de moment està situada en la millor elecció que vam fer (amb la Montse). D'aquesta classe poden sortir grans grans coses, la gent és molt interessant, actors, ballarins, pintors...francesos, colombians, argentins, bascos...i la professora és d'aquella gent que amb una sola classe ja ets concient que és una Mestra, amb el més ampli sentit de la paraula. I l'última classe que vaig fer dimecres, Investigació actoral a partir de textos de Bernard-Marie Koltes (autor Roberto Zucco que vam muntar a Sotacabina), dramaturg frànces de personatges sempre marginals, pero que parlen amb una gran lírica, personatges que sempre estan a full (com diuen aqui) que si no parlen, maten. Jo treballaré amb el text de La soledad en los campos de algodon, impressionant. I es clar la Montse i jo vam pensar: bien! S'han acabat les session de dansa per aquesta setmana, a la classe de investigació serà tranqui...ja ja ja ja! Uns collons! El profe, una bellissima persona i gran professional, pero el fill de puta ha demanat la col.laboració d'un ballarí chilè que ens fa entrenament durant la primera part de la classe...entrenament, ja! La mili! A correr...abdominals...flexions...pero que es esto??? Por dios, que una se hace mayor! I així estic, tinc agulletes. Pero son unes agulletes dolçes, de les que et recorden que soc a Buenos Aires, fent classes del que més m'agrada del món ballar, cantar, actuar. Soc aqui, així de tossuda soc, un dia dic que vull anar a Buenos Aires a fer teatre i aqui estic!

Encara em queden les classes dels dijous...ja tremolo...ji ji ji... que fins passat setmana santa no començaran...ja us explicaré.

Fotos dels cursos no tinc, com compendreu, així que us he posat els meus amics catalans, la Montse i el Xavier...i unes fotos d'un parc que hi ha aprop de casa i que es impressionant...només dir-vos que li diuen el bosque.

Per cert, que no se si va quedar prou clar el dia que us explicava com era casa meva, però esteu tots super-convidats a venir, de veritat, se que és lluny pero si algú s'anima te casa a Buenos Aires.