24 MARZO DE 1976

Ahir vaig rebre una proposta de la Laura i el Diego, anar amb ells a la marxa per l'aniversari del 24 de Marzo. Vaig dir que si sense saber massa bé on anava i perquè era la marxa. Si, ho reconec, ens certs aspectes soc ignorant. I jo d'història d'Argentina no en tenia ni papa. Fins ahir. 30.000 desaparecidos...Dictadura militar...Madres de Mayo...Niños desaparecidos...Vaig preguntar i preguntar:Porque estamos aqui? Que paso? Y ahora? La Laura em va anar explicant...30.000 despaparecidos...Dictadura Militar...Madres de Mayo...Niños desaparecidos...I t'informes i llegeixes, vols saber que ha anat passat a la ciutat on tu ara vius, vols saber perque els argentins son com son. I he descobert que son un poble que ha viscut sempre en la combulsió, passant d'un desconcert a un altre, tractant de decidir qui son o qui volen ser, un poble que ha patit molt...30.000 desaparecidos...Dictadura Militar...Madres de Mayo...Niños desaparecidos...Son tots psicoanalistes perque la seva història està plena de traumes, es mostren segurs i una mica (o molt) chovinistes (no tinc ni idea de com s'escriu, pero ja m'enteneu) perquè sempre han viscut envoltats d'inseguretat ecònomica, política...30.000 desaparecidos...Dictadura Militar...Madres de Mayo...Niños desaparecidos...I els entens i els perdones una mica la seva pedanteria i necessitat constant de parlar de política i de coses series. Pero per sobre de tot em vaig quedar absolutament impressionada per un seguit de paraules i tot el que hi havia darrera...30.000 desaparecidos...Dictadura Militar...Madres de Mayo...Niños desaparecidos...El 24 de Març de 1976, mentre a Espanya començava una transició que ens poratria a la democracia i a la llibertat, a Argentina hi havia un cop d'estat que els portaria a set anys d'una dictadura militar absolutament terrorífica. Si, es clar ara podriem dir: que no es queixin tant que el Paquito es va estar 40 anys tocant els collons a casa nostra. Jo no vaig viure la dictadura espanyola, pero evidement n'he sentit a parlar molt i va ser una època fotudíssima, però no es tracta de fer un concurs de a-veure-qui-s'ho-ha-passat-pitjor. Imagineu la sensació que en qualsevol moment la policia us pot "arrestar" i aleshores us converireu en un dels 30.000 "desapareguts" que hi va haver en 7 anys. Us portarieu en un camp de concentració clandestí on us torturarien durant mesos i segurament acaberiu llençats des d'un avió al mar de la plata després d'haver rebut una injecció de sedants. Imagineu ser una Madre de Mayo que a hores d'ara encara no sap on és el seu fill desaparegut. Imagineu que vau neixer cap a l'any 78 i que descobreixes que ets adoptat, qui et diu que no ets un nen robat pels militars a dones embarassades que eren assessinades tan bon punt donaven llum.Terrorific. Fa por només d'imaginar-s'ho. Tot això passava entre l'any 76 i el 83, es a dir no fa tan. I es clar si a tot això sumem que quan ja semblava que el pais rutllava a l'any 2001 els peso es devalua taant que val 4 vegades menys, els bancs tanquen l'aixeta i apa ja la tenim montada. Deu n'hi do, oi? Potser ara també podreu perdonar que els argentins siguin una mica cansinos...jo només us he donat la visió d'una europea que tot just d'assabanter-se de que vol dir 24 de Marzo de 1976.

Ah, a la manifestació de l'aniversari també s'aprofita per fer reivindicacions d'actualitat com podeu comprovar per les fotos.

Va, després d'aquest rollo tan serio i tan pell-de-gallina una cosa bona, he desbloquejat el filtre que hi havia pels comentaris, ara ja en pot fer tothom i més facilment, ole, ole, ara ja no teniu excusa...je je...

Prometo una entrada més lluminosa i menys seriosa el pròxim dia, petooons!!