CASA MEVA

Si vens amb subte has de baixar a la parada de Plaza Italia de la linia D o verda, si vens en colectivo n'hi ha molts que et porten, que passen per l'avenida Santa Fe. Has de pujar pel carrer Gurruchaga, passes Güemes i de front et trobes amb el carrer Charcas, el num 4240 és una façana groga amb una porta metalica de color negre. No hi ha porter automàtic així que l'únic que has de fer es picar al vidre de la finestra de la dreta de la porta, jo et sentiré i sortiré a obrir-te: Hola! Quina ilusió que hagis vingut a veure'm, passa, passa...mmm factures (pastes), no calia que portessis res. Mira, el pis és mini però per mi sola ja en tinc prou. A més a més té de tot, la seva cuineta...no, forn no, hauré de passar sense fer pastissos...una petita taula on hi poso l'ordinador, els quatre llibres que tinc...i si, el llit es a dalt...ja ho se ja, el dia que torni una mica piripi hauré de vigilar, pero es xulo oi de color vermell...i amb la lampara de rollo japo queda bé...te buena onda que diuen aqui. Ja hi pots pujar, ja...el llit i allà al fons una mena d'armari-altell. Ja t'he dit petit, però ben aprofitat...anem cap a baix? Vols una mica de mate? Siii, m'he comprat un mate i una bombilla per pendre'n...es clar, tu diràs si vull viure com una porteña he de pendre mate...El lavabo? Ai si, que no te l'he ensenyat, és tot nou...la dutxa va de conya, no te cortina i faig un mullader cada cop que em dutxo, però és un mal menor. No, internet, no, però la mestressa ha de preguntar si m'en poden posar...estaria bé oi?...Però tinc tele amb cable, milions de canals i fan House, Anatomia de Grey, CSI, Friends...si, ja saps que a mi mirar la tele m'agrada...i ara que visc sola m'agrada mirar-la una mica abans de dormir...o llegeixo...escolto música...és el primer cop que visc sola i mira també és una experiència...a més a més com que no tinc obligacions tinc mooolt de temps...massa? No, no és això...simplement que m'he d'acostumar a no tenir una agenda social repleníssima com a Barcelona...si, es clar que he conegut gent...de fet per portar quinze dies deu n'hi do...però es clar a Barcelona entre treballar, la familia, amics d'una banda d'una altra...m'entens, oi? Bé, la veritat és que crec que hi ha un munt de coses que apendré aqui i ara no parlo de ballar tangos...ja m'entens...Marxes ja? Bé, ara ja saps on soc, torna quan vulguis...com si vols venir a passar uns dies...a casa meva sempre hi haurà lloc per tu.