jueves, 12 de marzo de 2009

El DIA DEL TURISTA O COMO ME ENAMORÉ DE SAN TELMO SOLO PISARLO

Agafo el Subte (el metro pa' ellos) i baixo a Tribunales, dos cuadras i EL OBELISCO. Monument que podria dur de subtitol "El tamaño si importa". Camino entre riades de gent, executius estressats, turistes despistats, venedors ambulants (de coses tan surrealistes com cascos de mp3) i arribo a la PLAZA DE MAYO...ooooooh! Que gran, que bonica...quanta poli (i de la que fa por), quants turistes i vinga fotos clik click!!! I alli esta LA CASA ROSADA...oooooooohhhh!!!! I el primer que penses és: si que es de color rosa, si. I el balcó de la Evita Peron, oooooohhhh!!! Ja em sento la Madona cantant a los descamisados. Més fotos...(aqui no fa vergonya fer el japones, perque tothom es tan turista com tu)...

...pero alguna cosa em tira a agafar el carrer Balcarce i els meus peus caminen inquiets i il.lusionats, els edificis van perdent altura, els carrers es fan més estretets i s'omplen de botigues d'antiguitats, restaurants amb encant i botiguetes de roba (d'aquelles que a mi m'agraden, ja sabeu...) i un se sent una mica com a casa, Gràcia o el Born...i arribo a la plaça Dorrego i l'amor ja és incondicional...SAN TELMO!!!!! Dino i entro al ciber on aa estic a asseguda a explicar-vos-ho corrents. I em fa por torna a sortir al carrer, perque entaré en una botiga, veuré una samarreta preciosa, faré el canvi a euro mentalment i...aleshores el monstre consumista es desferma sota el lema "que barat que és!!!!" Crec que el deixaré sortir una estona que s'esbargeixi, pero vigilant-lo de prop i tornant-lo a la gabia d'horeta.

Ah, avui és dia de Felicitacions varies: DOLÇA felicitaaaaaaaats!!!!! Visca la mama més guapa del món! LAILA I JOMI felicitaaaaaaaaaaats!!!!!! Quatre anys, sou uns campeons i us ho mereixeu! I MI NIÑO I UNA SERVIDORA!!!!!!! Set mesos d'història de pel.licula (es lo que tiene conocerse en un cine).

Se que tooooot el que he explicat tindria infinitament molta més gràcia si hi haguessin fotos...estoy en ello, espero posar-ne ben aviat...una mica de paciencia.

Apa, fins la pròxima entrada!

3 comentarios:

  1. El blog m'ha donat l'enhorabona per haver-me fet seguidora del teu blog, visca visca! (és que li ha costat una mica)

    Volia dir-te cosetes dilluns quan vas marxar però era el meu primer dia de ""feina"" i vaig anar una mica de cul, però des del laboratori vaig controlar els avions (estic a propet del Prat i quan m'avorreixo compto avions, la biotecnologia és així tu) i segur que aquell que brillava tant era el teu!

    T'estimem, Sara; a tu, a Buenos Aires, al teu blog, a la teva mamma (felicitats Dolça!!) i a tu una altra vegada.

    Ja sé que és difícil, però no ens privis de les teves històries per allà, ni que siguin dues linies!

    Petonassos als nassos!

    ResponderEliminar
  2. Ei! les teves cosesquetepasan son molt amenes i entretingudes, m'ho passo molt bé!
    Serà amor de MAMMA!!
    gràcies per les felicitacions!!
    MOLts imolts petons!!

    ResponderEliminar
  3. Hola, Sara,

    Fins ara no he trobat la manera de dir-te alguna cosa. Torpe que és una! M'alegra molt que B. Aires t'agradi tant (no ho dubtava pas, però m'alegra confirmar-ho); que hi hagis trobat uns amics tan interessants; que les samarretes xulis vagin barates (enveja verda, és el que et tinc, nena!) ;) i de tota la resta.

    Espero anar-te seguint la pista, en aquest bloc, i espavila a aprendre el tango, que quan tornis ens n'hauràs de fer una exhibició, eh?

    Abraçadetes,

    M. Encarna

    ResponderEliminar