EN COLECTIVO DE PALERMO VIEJO A LA BOCA Y TIRO PORQUE ME TOCA

Si un vol viure en aquesta ciutat com un ciutadà més ha de practicar l'esport de risc anomenat "tomar el colectivo (o bondie en lunfardo)", es a dir agafar l'autobus. Vaig llegir en una guia que els conductors d'autobusos son pilots d'automobilisme frustrats i us puc assegurar que és del tot cert. Així que després d'algunes practiques tutelades per la Laura i el Diego ja he iniciat l'endinsament en el fabulós mon del colectivo jo soleta. Tot comença amb un estudi exhaustiu a la multiguia (libro de transportes de bolsillo) que aqui es com la biblia, impossible moure's per la ciutat sense ella. Quan descobreixes quina de les 792 lineas (si, si, ho heu llegit be 792, això si contant Buenos Aires i alrededores) es la que et porta des d'on ets fins on vols anar toca la gimcana de descobrir on és la parada exactament. El més comú es que hi hagi un cartell mig esborrat clavat al tronc d'un arbre. Aleshores arriba un colectivo del teu numero, pero molt de compte amb no equivocar-se ja que cada linia té diferents ramals, que en diuen aqui, i si et descuides et trobes a l'altra punta de la ciutat. L'encertes, bé! Puges, ràpid que el tio arranca amb la porta oberta i surt a tota ostia! Aleshores poses en una maquineta de l'any de la maria castanya les poques monedetes que tens, un altre drama ja que aqui hi ha escassetat de monedes i van mooolt buscades, tot plegat ben agafat perque el frenar i arrancar suau aquí encara no l'han inventat. I comença la cursa! Un taxi ens avança mentre un altre colectivo t'ataca per la dreta, el conductor es pica amb una bici i es començen a cridar: "la concha de tu madre!" per la finestreta...i cotxes...i peatons que creuen i tothom se salta els semafors, ja que els pas zebra son de decoració. Tot plegat molt emocionant, us ho juro! Ara, tothom és extremadament amable i t'indica on has de baixar si et veuen despistat, fitipaldis si, pero simpatiquissims.

Així que avui en bondie he visitat Palermo Viejo (Xavi, tenies raó es preciós), es com una mena de born de casetes antigues, pero botigues modernes i fashions. M'he comprat une sabates i m'he tallat els cabells en una perruqueria re-linda, porque yo lo valgo! I després de dinar, colectivo altre cop i al parc temàtic del caminito. M'explico: la boca es un barri del sud, pobre i una mica xungo, pero té un carrer que es diu el Caminito que es ple de casetes de colors, de restaurants per turistes con show de bailes regionales, botigues de souvenirs i tot molt ben perimetrat per la policia, total molt bonic, pero massa parc temàtic, he fugit ràpid.

Avui també he començat de debó la busqueda i captura de apartamentito o habitación bonita, barata y en un buen barrio. A casa la Laura i el Diego se que no molesto, pero ja es hora que m'independitzi. Desitgeu-me sort!

Ah, les foticos! La primera es de dissabte a la nit, em van portar a una peña, que son uns locals populars on la gent balla folclore, toma unas birras i ens ho vam passar d'allò més bé, ole, ole! Les altres dues son de la boca.

M'encanten els vostres comentaris, gràcies!...Jo mateixa he comprovat que no es facil escriure'ls, perque ho fan tan refotudament difícil?

Petooooons!